La construcció amb fusta és una realitat al nostre país. Els dies 19 i 20 d’Octubre 2021 ens proposem reunir a l’EPSEB (Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona) tot el coneixement i les novetats sobre la construcció en fusta. Aquest congrés serà l’escenari on es trobaran ponents, expositors, participants i visitants representant una gran oportunitat de contacte.
Posar en contacte els coneixements actuals de la construcció sostenible amb fusta, amb la demanda creixent sobre aquesta tecnologia, tant a nivell professional com a nivell social.
• Arquitectes, aparelladors, enginyers i interioristes en actiu que vulguin incorporar coneixements pràctics sobre la tecnologia de la construcció en fusta. • Professionals i industrials interessats en la construcció en fusta: constructores, promotores, interioristes, fusteries industrials… • Estudiants d’especialitats constructives que vulguin ser presents en la revolució constructiva de la fusta. • Persones ja involucrades en el món de la fusta com a propietaris de cases de fusta. • Persones interessades en el ús de la fusta. • Administració. • Educació universitària i Formació Professional
Doctora en Ciències Físiques (UB)
Catedràtica del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura de la UPC
Professora del Grau d'Arqutectura Tècnica i Edificació
Professora del Màster en Construccions Avançades en edificació UPC
Responsable del Grup d'Investigació GICITED
Responsable del Laboratori del Foc d'EPSEB
Coordinadora del programa de doctorat Tecnologia de l'Arquitectura de l'Edificació i de l'Urbanisme
Doctora i llicenciada en Ciències Químiques per la UB
Professora del Departament de Tecnología de l'Arquitectura de la UPC
Professora en el Grau d'Arquitectura Tècnica i Edificació
Professora en el Màster en Construcció Avançada en l'Edificació
Arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) - UPC-Barcelona TECH desde 2003. DEA (Diploma d’Estudis Avançats) pel Departament Projectes Arquitectònics ETSAB.
Presentació del projecte i dels seus partícips. Introducció i presentació del programa funcional i estratègies projectuals. Exposició dels sistemes constructius utilitzats així com del procés de selecció i manipulació dels materials incidint especialment en les propietats de la fusta en les diferents fases del procés constructiu.
Membre del Comitè Científic IV Congrés Fusta Constructiva
Doctora i llicenciada en Ciències Químiques per la UB
Professora del Departament de Tecnología de l'Arquitectura de la UPC
Professora en el Grau d'Arquitectura Tècnica i Edificació
Professora en el Màster en Construcció Avançada en l'Edificació
Laia Haurie (professora UPC) i comptarà amb la participació d’estudiants de l'EPSEB, l'ETSAB i l'ETSAV
El projecte HybridTim és un projecte europeu finançat pel programa Erasmus+ que pretén generar eines docents per afrontar els nous reptes de la formació en construcció amb fusta. El projecte compta amb la participació de la UPC i el Gremi Fusta i Moble, així com universitats d'Àustria, Dinamarca, Lituània i Letònia.
Arquitecte especialitzada en fusta, sostenibilitat i recerca d’espais ecoeficients i saludables L’any 2012 va projectar juntament amb Manel Casellas, l’ escola la Canaleta de Vila-seca, l’equipament més gran amb estructura de fusta CLT.
Des de llavors, la fusta sempre és present als meus projectes de rehabilitació, vivenda i equipaments El parc de bombers de Moià es un projecte de l’equip d’arquitectes Josep Ferrando, Pedro Garcia, Manel Casellas i Mar Puig de la Bellacasa
Xavier Humet Cienfuegos-Jovellanos, Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació, amb 44 anys d’experiència amb Direccions d’Execució d’Obres.
Anàlisis del projecte.
El solar, logística necessària.
Estudi de la qualitat del CLT en origen.
Feines prèvies a l’inici del muntatge.
Controls de qualitat sobre els panells – encolats.
El muntatge dels panells de fusta, 7 plantes, 4.600 m2, 60 dies.
Control i seguiment d’obra.
Arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona la Salle (ETSAB) – La Salle –Barcelona. Master en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Soci fundador de l’estudi cooperativa LaBoqueria Taller d’Arquitectura SCCL
Cooperativa la Balma
Explicació de l’Edifici plurifamiliar de 20 habitatges, programa funcional i estratègies projectuals. Presentació del seu procés constructiu d’estructra de fusta. Porpietats acústiques i energètiques de la fusta en la seva aplicación.
Web La boqueria
https://laboqueria.net/
Enginyera de muntanyes per UPM i doctora enginyera Universitat de Vigo. Més de 20 anys d'experiència a l'àmbit de la industria del tauler i de la fusta i moble. Secretària General de ANFTA (Associació Nacional de Fabricants de Taulers) i Coordinadora de UNEmadera (Unió Empresarial de la Fusta i Moble d'Espanya)
Construir amb fusta, la revolució que està en marxa
El sector de la construcció té en el sector de la fusta i el moble un aliat per a convertir-se en una activitat més sostenible i per a satisfer les necessitats de noves construccions que es necessitaran en els pròxims 20 anys.
Arquitecte interessat en aproximar l’arquitectura, la sostenibilitat i la salut a través de les seves obres i la docència. Es dedica a divulgar el concepte de sostenibilitat lligat a la salut i a la rehabilitació d’edificis i espais públics. Ha donat classes d’arquitectura a diverses universitats i és ponent en nombrosos congressos i jornades. Membre d’Arquitectura i Sostenibilitat (Aus) i de Bioarquitectura Mediterrània (BaM).
Percepció de l'espai
Com percebem els espais? La vista ens pot enganyar? Heu vist l’exposició d’Ensecher a les Drassanes?
Quina relació hi ha entre els espais i la salut? Qui eren els higienistes? Què va passar el 1833 a Barcelona?
Què és la Neuroarquitectura? En quin lloc dels teus records t’has trobat més bé? I en quin pitjor?
La matèria te memòria? Podríem fer totes les cases de fusta? Coneixeu Juhani Pallasmaa?
tonisol@coac.net
Membre de PROFUSTA
Adrián Eiras és Enginyer forestal amb més de 15 anys d'experiència en el sector de la construcció en fusta. Des de 2008 exerceix el seu treball en el grup CADWORK, en labors d'implementació del programari, formació i assistència tècnica, sent en l'actualitat codirector de CADWORK Ibèrica & Llatinoamèrica. Participa com a professor en el Màster en Enginyeria de la Construcció i també en el Màster en Estructures, Construcció i Disseny en Fusta tots dos de la Universitat del País Basc UPV-EHU.
La presentació tindrà com a fil conductor els desenvolupaments realitzats en cadwork. Per a això, començarem amb un breu repàs històric per a situar al programari en el sector de la construcció en fusta i a partir d'aquí posarem el focus en les eines que utilitzen en el seu dia a dia les empreses de referència del sector. Continuarem la ponència presentant les últimes novetats i solucions BIM 3D CAD|CAM de cadwork i les seves aplicacions reals mitjançant l'exposició de projectes realitzats per alguns dels nostres clients.
Gestor de Grans Comptes
Arç Cooperativa.
Diplomat en Ciències Empresarials. Més de 10 anys d’experiència en el sector assegurador. Actualment és gestor de grans comptes a l’àrea d’empreses i organitzacions de la corredoria Arç Cooperativa.
Les construccions i els edificis de fusta requereixen uns productes asseguradors i unes cobertures molt concretes per a cada agent que hi participa (l’entitat promotora, l’equip d’arquitectes, l’entitat constructora, les proveïdores, etc.). El mercat assegador està preparat per una tendència a l’alça en l’ús de la fusta en la construcció?
David Espuña, arquitecte per l’ETSAB, col·laborador de l’estudi Roldán Berengué Arqts., premi FAD 2021 pel Projecte Habitatges Social & Castellers a Fabra & Coats.
Professor de l’Exchange Program for Architecture Schools del Barcelona Architecture Center BAC.
Becat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per investigació en el Departament de Projectes Arquitectònics de l’ETSAB.
Quant pesa Fabra & Coats?
Construcció lleugera, en sec i reversible per la rehabilitació patrimonial
El complex de Fabra & Coats va ser el primer sorgit de l’associació entre industrials britànics i catalans, i ara és el primer en el que en una operació de recuperació del patrimoni industrial, s’ha inclòs la creació d’habitatge social.
El projecte activa tots els elements originals de la nau pel nou programa i reutilitza les seves qualitats físiques, espaials i històriques per fer més eficient la nova construcció i reforçar la naturalesa de l’edifici original. Es reutilitzen estructuralment els dos terres interiors de la nau, sense ningun reforç, per reposar en cada un d’ells els dos nous nivells, passant de dues plantes de magatzem a quatre plantes d’habitatge.
Pere Linares Ramos: Constructor. Gerent de HOUSE HABITAT CASA PASSIVA, S.L. Realització de construcció sostenible, basada en l'ecologia i l'eficiència energètica. Actualment aprofundint en la construcció d'habitatges saludables i cases passives o de consum quasi nul.
Edifici plurifamiliar de 4 plantes de baix consum situat a Palma i preparat per a la seva certificació Passivhaus. Amb una superfície construïda de 553 m² distribuïda en quatre plantes i resultant en habitatges d'entre 80 i 110 m² útils, la seva construcció és mitjançant fonamentació de formigó armat i estructura completa en fusta de panells contra-laminatges CLT (Cross Laminated Timber) que ajuden a disminuir la petjada de carboni de l'edifici i garanteix un consum mínim d'energia per a l'escalfament de la vivenda.
El seu envoltant es desenvolupa de forma contínua per l'exterior de l'edifici eliminant els ponts tèrmics en continuïtat mitjançant un Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior (SATE)
Les Fusteries s'han resolt mitjançant un sistema d'alumini amb RTP aquest sistema compte amb la certificació de producte sostenible, la certificació de DAP (Declaració Ambiental de Producte) i la certificació internacional "Passive House Institute".
La generació de Fred, Calor i ACS es realitza mitjançant la instal·lació d'un sistema d'Aerotèrmia, on l'energia que es necessita per a escalfar l'habitatge depèn de 2 fonts: un 25% del subministrament elèctric i el 75% restant de l'aire exterior, reduint així els consums. Tot ve secundada per un sistema de plaques solars tèrmiques situades en la coberta de l'edifici.
La renovació d'aire de l'interior es realitza mitjançant la instal·lació d'un sistema de ventilació mecànica de doble flux, amb una xarxa d'absorció d'aire viciat de l'interior des de les zones humides de l'habitatge i la impulsió d'aire net procedent de l'exterior i amb la intercalació d'un recuperador de calor d'alta eficiència, que aprofita la temperatura de l'aire interior, abans de ser expulsat a l'exterior, traslladant-lo a l'aire net d'entrada i que permet tenir un grau de ventilació i confort excel·lents, així com un gran estalvi respecte als sistemes tradicionals.
Després de la crisi inacabable de 2007 i la crisi de la COVID, sembla que ja podem veure el punt d’inflexió en el sector de la construcció. Un sector que no s’ha modernitzat des de fa dècades, i que per fi sembla que comença a haver-hi un cert quòrum respecte al futur d’aquest, que ha de passar per la industrialització, la sostenibilitat, la digitalització, i la descarbonització. En aquest últim punt, la fusta és un material que no té rival i sembla que va camí de convertir-se en el material constructiu del segle XXI.
Països com França obligaran, a partir de l’any vinent, que el 50% del material utilitzat en tots els nous edificis públics sigui fusta, mentre que a Alemanya el 40% de les cases ja són de fusta i segueix pujant el percentatge.
Al col·loqui “El paper dels promotors a la construcció amb fusta” mirarem de donar una ullada a la situació actual del sector des del punt de vista d’una promotora pública d’habitatge, d’una promotora privada, d’una empresa constructora i d’un arquitecte.
Enginyer Industrial per la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) y Màster in Business Administration (MBA) per la EOI (Escola d’Organització Industrial). Des de l’any 2007 CEO d’ARQUIMA, empresa líder en el sector de la construcció industrialitzada amb estructura de fusta, realitzant projectes “claus en mà” d’edificis passius, sostenibles i saludables.
Web d'Arquima
https://www.arquima.net/
Coordinador de projectes. Direcció d’operacions. INCASÒL (Institut Català del Sòl)
Arquitecte per la ETSAB al 1992. A l’Institut Català del Sòl des de 1996, desenvolupant tasques de gestió de projectes i obres d’habitatge. Actualment, Coordinador de projectes a l’Incasòl, estant a càrrec de la coordinació de projectes i obres d’habitatge, així com d’altres edificacions.
Manel Casellas arquitecte per la ETSAB. Passive House Designer.
Soci fundador de 2260mm arquitectes, despatx que ha realitzat diferents edificis amb fusta, tant habitatges com equipaments. Destaquen l'escola La Canaleta, a Vila-seca, i el Parc de bombers de Moià.
Director tècnic de Glenwell Group.
Arquitecte tècnic per la UNIZAR (Universitat de Saragossa), especialista en desenvolupament de volum remanent en edificacions existents mitjançant sistemes constructius industrialitzats.
Quins avantatges té la reducció de les infiltracions d’aire exterior en un construcció amb fusta? Quins materials puc utilitzar per aconseguir un alt nivell d’estanquitat de l’aire? Quin factor de resistència a la difusió de vapor d’aigua té una làmina de fre de vapor? I si és una barrera de vapor? Com puc evitar patologies al meu edifici a través d’un bon disseny higrotèrmic? Estic en una zona de gas radó: quines mesures puc prendre per protegir la salut dels usuaris? El taller donarà resposta a aquestes preguntes mitjançant un taller téoric participiu, seguit per una prova de hermeticitat al aire amb una maquina “Blower Door”
Màster en Ciència, Energìa i Medi Ambient, Certificador Passivhaus i Director de Praxis Resilient Buildings, enginyeria amb seu a Barcelona. Especialitzat en la eficiència energètica a l'edificació, simulació higro-tèrmica, física d'edificis, i materials per a la construcció saludables i de baix impacte. Treballa amb dissenyadors, promotors i enginyers en el disseny i construcció d'edificis saludables i confortables amb una factura energètica mínima.
Consultora energètica i Arquitecta Tècnica especialitzada en edificis de baixa demanda energètica i Passivhaus. Responsable de Projectes en Praxis Resilient Buildings, enginyeria amb seu a Barcelona. Màster en Arquitectura i Sostenibilitat, especialització en eines de disseny i control ambiental per la UPC School. Postgrau en Direcció d'Execució d'Obra pel CAATEEB i Certified Passivhaus Tradesperson pel Passivhaus Institut. Membre de la Comissió Júnior del CAATEEB per a la promoció de la professió en els joves professionals, sòcia de la Plataforma Edificació Passivhaus.
